Taronja Ràdio Vallès
Taronja Ràdio Vallès / Taronja Matí Vallès
TM

Taronja Matí Vallès — 08/09/2026

Taronja Ràdio Vallès · Taronja Matí Vallès · 1:59:59 · 08/09/2026
Descarrega RSS del programa
«Taronja Matí Vallès» de Taronja Ràdio Vallès. Emès el 08/09/2026 · durada 1 h 59 min.
Transcripció
Són les 9. En punt del matí, aquí comença el Taronja Matí de Taronja Radio. Avui és dimarts, 8 de setembre. Ja està, ja s'ha acabat la festa major de Sabadell, comença el curs i de mica en mica tot es va posant al seu lloc. Tot va tornant a la normalitat. Benvinguts al Taronja Matí! En punt del matí, avui comença el curs i de mica en mica tot es va posant al seu lloc. When I walk on at the bar is a friend of mine He gets me my drinks for free And he's quick with a joke or to light up your smoke But there's some place that he'd rather be From his face a state novelist who never had time for a wife. And he's talking with David, who's still in the Navy, and probably will be alive. Saturday and the manager gives me a smile Cause he knows that it's me they've been coming to see To forget about life for a while Molt bon dia, gent del Vallès. Avui és dimarts, dia 8 de setembre, i al Taronja matí tanquem la festa major de sabatell, de la millor manera possible, acompanyant-vos arreu del Vallès en aquests dies que tot torna a la normalitat. Avui posem la Sirera al Pastís d'aquests dies de festa major amb un recuperatori molt especial. Tornem a recuperar aquelles històries que ens van inspirar, alguns dels consells que ens han donat els nostres col·laboradors durant aquests últims dies, i evidentment els grans èxits musicals que hem anat escoltant durant tot aquest temps. La millor manera de rancar el nou curs carregats de bona energia. Jo sóc el Toni Arissa, i ara toca desconnectar de tot allò que et distreu, apujar el volum i gaudir de la millor companyia. Aquí, a Taronja Radio Vallès. It's so delicious, alternatively It's so crisp and clean, you know? It's like, that's such a beautiful song to work Is that champagne good? Enjoying the champagne? That's good, yeah Avui, a l'Atlàs Climàtic, parlem de xocolata. Si sou dels que no us podeu estar d'una bona xocolata, respireu profundament perquè avui parlem de com aquest petit plaer pot cuidar també una miqueta al nostre planeta, perquè no totes les xocolates contaminen el mateix a l'hora de fabricar-se. I la clau, és molt més senzilla del que sembla. Ens ho explica la Maria Vives. Bon dia. Molt, bon dia. Doncs digue'ns, digue'ns. Doncs mira, un nou estudi científic demostra que l'impacte climàtic de la xocolata depèn sobretot dels seus ingredients. Ah, a veure, explica'ns-ho, això. Sorprènement, el gran culpable de les emissions és la llet amb pols. Ah, i això per què? Perquè la ramaderia necessita moltíssima aigua, terra... i, a més, a més, genera matar. Les vaques. Les vaques, exactament. I per això, la xocolata blanca... La xocolata amb llet tenen una petja de carbòri molt més elevada. És lògic, és lògic. En canvi, la xocolata negra és la més sostenible, perquè gairebé no porta elèctics. Això sí, els experts adverteixen que el cultiu de cacao també pot contribuir a la desforestation. La solució? Triar cacao que provengui de llocs que combini cultius amb arbres, arbustos i ramaderia, o directament de cultiu ecològic. Aquell és el que sempre diuen, que és més respectuós amb el medi ambient. Perfecte, tu t'agrada la xocolata? A mi m'encanta la xocolata i a més a més sóc fan de la xocolata negra. De la negra, molt bé, i a mi també, com més amarga millor. Exacte. Així que ja ho sabeu. Un canvi ben petit a la cistella de la compra fa una gran diferència. La pròxima vegada que estigueu davant del prestatge, trieu la xocolata amb més percentage de cacao i menys llet. No només tindrà un gust més intens i autèntic, sinó que també deixarà una petjada molt més llogera en el nostre entorn. Perfecte, doncs mira, aquesta bossa de xocolatines que tinc aquí són de 70% posa aquí. Perfecte. Que ens en mengem una? Ens en mengem una. Vinga, perfecte, doncs bon profit. Gràcies, Maria. Gràcies. A miélvisa, a mar de prisa, a mar de fiel, no se foge. Just how you live, oh take, take, take it all But you never give, shoulda known You was troubled from the first kiss Had your eyes wide open, why would they open? Gave you tossed it in the trash You tossed it in the trash You did your tone under my car Avui parlarem de Cina. d'aquest documental, una mirada jove, personal, que ens porta la història d'una jove gitana, Sabadellenca, que decideix fer les coses d'una altra manera, respectant la seva cultura i obrint el camí a altres. La directora és la Margen Esca, Mar, bon dia. Bon dia. Benvinguda a Taranjarradiu. Gràcies. Què tal, com va? Molt bé. Com neix aquest projecte d'aquest documental? D'on surt la idea? Tu coneixies de la divina, suposo? Sí, jo coneixia la divina des de petites, perquè vam anar a la mateixa escola, i sí que és un any més petitona, però ens coneixíem. I al arrel que a la universitat ens proposessin fer un cormatratge documental, doncs vaig pensar en ella, li vaig proposar, li va semblar bé, a la resta d'acompanyes també, que som 10 a l'equip, i així doncs és com va a sorgir. Què és el que t'atrau de la divina, tu? Perquè parlem-ho, expliquem-ho, eh? Ella és bailaora de flamenc, i m'imagino que d'alguna manera, no sé si la seva vida, el seu art, què és el que t'atrau d'ella, o el que t'atreia quan vas pensar en el documental. A mi el que m'agradava és que, encara que ens pugui semblar una mica boig, ja tenia, diguem, 18, 19 anys i ella seguia els estudis, seguia a l'hora treballant a taulaus i compaginava les dues coses, encara era ofà. I m'agradava perquè des de la mirada externa i absolutament amb estereotips era com per el que tocaria dins de la cultura hegitana. I ella no. I a rel de parlar-ho amb ella, vaig veure que realment era un tema que ella feia conscientment perquè té molt clar que ser gitanà no vol dir i ser fidel a la seva cultura no vol dir deixar davant dels estudis o casar-se jove perquè ella primer de tot vol fer un futur professional i personal i hi ha més endavant, doncs sí, però de moment no. Clar, clar, o sigui que penses que potser d'alguna manera bé a crear una mica nous referents, la divina, amb aquest documental? O és el que tu pretens com a directora? Sí, és el que hem pretingut nosaltres des de l'equip i ella també a l'hora d'acceptar fer-lo també, no? Era perfecte perquè em doneu bé, avui em doneu imatge, diguem, a poder-ho explicar. Tot i que ella ja en altres circumstàncies ho ha fet, per exemple va ser professora de flamenca, la biblioteca del nord de Quisebadell durant un temps i ja estava amb altres nenes i ella ja va poder veure que el seu testimoni podia fer canviar una mica les coses en nenes petites, sobretot gitanes, que la veien com un referent i que veien que podria ser diferent, no? Que el seu futur no estava pautat encara. I a l'hora de propartir a ella per preparar el documental durant el rodatge, hi ha alguna cosa que t'hagi impactat especialment d'ella? Alguna cosa que potser no t'esperaves? O dintre del seu món, de la seva família? O coneixies bé? O potser no? O si ho coneixem des de com ho podem... ho pots conèixer tu o segurament qualsevol persona, amb molts estereotips. Si que alguns s'han desmuntat el parlar amb elles i realment ha sigut molt enriquidor aquest procés perquè ens en portem a la presó. Part d'una relació amb ella molt més propera, uns coneixements que abans no teníem i una mirada molt més oberta i no jutge tant, perquè hi ha un rei de fons que cal entendre'l i que entens moltes coses quan el coneixes. Potser el que esperes de l'espectador que veu aquest documental és que no es quedi tant amb la superfície del que coneixem del poble gidano, no? Clar, és veritat que són 15 minuts només perquè teníem un límit de durada. I llavors no podem entrar profundament en molts temes que ens hagués encantat i que estan gravats però que no hem pogut mostrar. Però sí, jo crec que amb aquests 15 minuts t'emportes una pinzallada bastant general del que suposa ser gidana, dona sobretot, i del que es pot arribar a fer si ets com ella, que tens un entorn que et dona suport i que tens aquesta emprenedoria de voler canviar una mica el teu futur i no quedar-te amb el que ja està establert. Superinteressant tot això que ens expliques. Ens quedem sense temps perquè ens queden moltes coses per parlar, però ja només per acabar tu com a directora de Cina tens... o sigui, tenim màrgines cap per temps o què? Bueno, aviam, fer documentals no és fàcil, això és el primer preveixament que m'emporto. Però sí que m'ha agradat, amb la perspectiva m'ha agradat molt l'experiència i històries n'hi ha moltíssimes, la realitat supera la ficció i és així. I ja en històries havíem sigut desenvolupant, però idees n'hi ha. Doncs jo espero que una d'aquestes idees de les que ens parles es faci realitat i ens la vinguis a explicar algun dia a Taronja Ràdio. Aviam si surt, doncs aquí estarem. I per exemple ho acompanyem amb una mica de coca que ens puguis portar o xocolata o què sembla. Ajutament, no ho faltarà. Jo ara ja estic demanant aquí, ostres. Molt malament, Torri, molt malament. Margenesca, moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé fins aviat. Adeu. Ai, mi soledad. En la aldea donde naciera vive mi soledad. Soledad es tan bella como una paloma y tan clara como el sol que asoma. Mora entre los matorrales ay, mi soledad. Criatura primorosa. Que no sabe que es hermosa Ni sabe de amor ni engaños Hay mi soledad Soledad Vive como otra cualquiera En la aldea donde naciera La vaca se llora y ríe Hay mi soledad Que feliz vive mi soledad Yes and Que és la petita rambla del poble sec Peixat cap l'ogó Imatges molles als miralls d'amunt l'esfalt Potser és per això que el teatre està tambuït Potser és per això que avui sento te'n buides les meves mans Tornarem a vos als peus d'amunt la sorra A la platja de Barcelona alguna nit de juliol I escriurem que no ens patran mai més la vida Donem beu a les veles quan cantem rumbes al port i de cada vindre De tots els homes que estimen els altres homes Et pregunto si existeix la humanitat Si hem de declarar la guerra algun exercit d'ignorants Mira jo ja t'he vist plorar i creu-me quan et dic que em passa igual Quan em cantes les cançons mentre treballes Ha sengalat-me els dubtes com martells dins del meu cap Tornarem a posar els peus damunt la sorra a la platja de Barcelona alguna nit de juliol i escriurem que no ens prendran mai més la vida Que donem beu a les veles quan cantem rumbes al port I mentre la cuina s'acumulen Dos plats i els golls d'alçopada i la nit Podem posar ordre aquesta vida Podem fer-ho quan ja sigui massa tard No quina sort tenir cançons Per explicar-te que a vegades sóc al fons I treure l'energia necessària Per lluitar i sobreviure en aquest malarit món Tornarem a posar els peus damunt la sorra A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol I escriurem que no ens prendran mai més la vida Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Tornarem a posar els peus damunt la sorra A la platja de Barcelona, alguna nit de juliol I escriurem que no ens prendran mai més la vida Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Ha segut a la plaça del sortidor Aquí t'espero com si fos el primer va La voem on comença el carrer blai Que és la petita rambla del poble sec Doncs ara parlem de cuidar-nos Possiblement algú dels que ens escolting tenen gat a casa seva o gata Doncs avui us proposem descobrir com aquests petits companys que tenim a casa ens poden ensenyar a trobar una miqueta la pau i reduir el nostre estrès Que a vegades ens fa molta falta Hola, milita, bon dia. Bon dia, Toni, què tal? Molt bé, a veure què expliquen això dels gats. Doncs mira, sabies que els gats no busquen el moment present, sinó que mai l'abandonen? Sempre estan vivint el present. Això mateix. Ho sabies? No, no ho sabia. És genial. Sí, sí, sí. Els gats ens provoquen una relaxació amb el seu ronronetx. Sí. Que a vegades dius, ostres, com ho gestionen, això, ells? Perquè clar, que facin aquest sorollet... Sí. I significa que ells estan molt agus i molt relaxats. I és d'alguna manera com que t'ho encomanen a tu, si estàs allà i en costat. Ostres, que curiós. A la cultura japonesa es veu que és molt freqüent i ell tenen els gats com molt ben aberats, eh? Guita, guita, quin no s'ha de passar al teu gat, aquest? I en tinc dos. En dos, en tens? Sí, tinc el xupito i la pimienta. El xupito. M'encanten els noms. Bueno, què esperes de la milita? Què esperes de la milita? A veure, què més ens deies, doncs? Doncs, bueno, doncs això... Hi ha un estudi d'una millora vanestar emocional que investiga la freqüència del seu ronronetx, entre 25 i 150 g. Ostres, que curiós, eh? Exacte. Bueno, s'utilitza també per la respiració uyagi, pensem que es diu, que tot ve del japonès. Sí, sí, sí, és una tècnica de relaxació a través de la respiració, com, per exemple, el yoga, que a vegades fan això de la respiració. Ara te n'haver dit això del yoga, perquè nosaltres també fem meditació. Exacte. A part de les posturets. Aquestes que tothom té... Quan li diuen yoga, la gent es pensa que estem tot el dia fent... No, no, no, però... ...fent unes posturetes, però la respiració... Exacte. I el desconectar... a Corpimente, no? Cosiment. Cosiment. Que diu... doncs això també és de la relaxació. Sí, sí, no, al final és un dels principis del yoga i tant que sí. Veiem que la tranquil·litat del gat és com una lliçó de vida, no? Sí, de fet, si mires i la vostra men es distreu, us heu aquest so com una encora de tornar al present. Ostres, i si algú que no té gat, per exemple, jo no tinc gat a casa, que els meus pares sí que en tenen, no, però jo a casa meva no. Llavors et poses el seu, aquest, que se'm sentint, això d'aquí. Si no, sempre ens poden demanar el nostre telèfon de taronja ràdio. Exacte, ja els hi posem gat a la ràdio. Els hi posem una mica de ronroneig. Molt bé, molt bé. Fantàstic, doncs, a veure si respirem una mica a ritme dels gats i ens relaxem una mica. Molt bé. Moltes gràcies, Milita. A tu sempre, Toni. Que vagi molt bé. THANKS FOR WATCHING! de todas tú hasta no existe el dolor plas yo entro con solamente mirarme una vez y haz mis pasos allá donde voy mi vida, tus ojos a fulles, son mi religión las alas tan bien con solamente mirarme Una vez que has mis pasos allá donde voy Es que el pilar de mi vida, tus ojos azules Son mi religión, un razon Congratulations and celebrations One that you're in love with me Congratulations and du violations I want the world to know I'm happy as can be Who would believe that I could be happy and contented? I used to think that happiness hadn't been invented But that was in the battle days When I let you walk into my heart Congratulations and celebrations When I tell everyone that you're in love with me Congratulations and you relations I want the world to know I'm happy as can be I was afraid that maybe you thought you were above me That I was only fooling myself to think you'd love me But then two nights you said you couldn't live without me That roundabout me you wanted to stay Congratulations and celebrations When I tell everyone that you're in love with me Congratulations and you relations I want the world to know I'm happy as can be Congratulations and you relations I want the world to know I'm happy as can be Di, es canvi. Moment de parlar d'història. Sabíeu que fa exactament ara 90 anys d'un dels episodis més foscos i convulsos de la nostra història local. Estem parlant de la Guerra Civil Espanyola del Juliol del 1936. I aquest esdeveniment va capgirar completament el vellès occidental. Ens ho explica el Josep Collell. Bon dia. Bon dia. Doncs si anirem a l'inici en aquest esclat de la Guerra Civil Espanyola, ens hem d'intentar posar, si és complicat, evidentment, però hem d'intentar posar en l'atenció del moment. Hi ha un cop d'estat militar i a partir d'aquí es desencadarà una resposta popular immediata als nostres municipis. La furia i el descontrol, les primers dies de la revolució, van provocar la sal i l'incendi de vents eclasiàstics emblemàtics, llocs tan significatius com les l'Egida de Sant Fèlix a Sabadell. I la catedral del Sant Espirit a Terrassa van patir greus destrosses només en qüestions. Una tragèdia que s'emporta obres d'art, s'emporta cultura... molt trist. És realment perquè provoca més a més una fractura social en moments de crisi importantíssims. Sí, sí, totalment per sort. La història avança i el patrimoni es reconstrueix, avui dia. Aquestes esglésies l'ho eixen. Completament restaurades al centre de les nostres cocapitals, actuant com a espais de pau, de cultura i trobada a Ciutadana molt lluny. De Galles Flames del 36, que això sí, no hauríem d'oblidar mai. No, això sí, és veritat. No era en tants ja fa de lloc. No era en tants. Fantàstic. Doncs moltes gràcies, Josep. Gràcies, Toni. La propera. tan libres como el fiento y vivi... ¡Sete! ¡Y volá! Oh Make this what you want A tronja radio, ahora es bon... de parlar de tecnologia. Doncs avui parlem de com es comença a posar ordre al món de la intel·ligència artificial, això que avui dia està amb boca de tothom. El govern central ha donat llum verda a una nova llei de intel·ligència artificial per protegir els nostres drets. I d'això ens en parla avui l'Alejandro Paulino. Alejandro, bon dia. Bon dia, Toni, bon dia a tots. Doncs explica'ns. Doncs mira, aquesta normativa que adapta el regulament europeu preveix de rel els deep fakes o, com podríem dir, vídeos falsos de caràcter sexual. A més, a partir del 2 d'agost, qualsevol imatge, vídeo o audio que no sigui real i sigui fet amb màquines, s'haurà de marcar clarament amb les sigles AI. Per identificar-ho. En anglès, eh? En anglès, clar. Sí, sí, sí. AI. Com a ciutadans, hem de saber que les empreses que saltin les normes rebran moltes milionàries. Ara bé, la llei vigilara especialment les tecnologies del risc, com les que afecten el treball o les nostres diumètiques, la... La informació del... En 30, per exemple. Exacte, exacte. La informació de nostre cos, exacte. Realment, la tecnologia avança molt ràpid, eh? Sí, aquesta frase és molt correguda, sí. Avança, però clar, la regulació ens recorda que el progés s'ha d'estar sempre al servei de les persones. Un consell, quan veieu vídeos a les xarxes, busqueu sempre aquell sagell per assegurar-vos que sigui real o no? I si no ve d'una font d'informació fiable, la de l'entrada dubta sempre. Exactament, el dubte sempre davant. Sempre davant. Per això hi ha els bons periodistes, eh? Per fer bona informació. I tant. Molt bé, Paulino, adonem-te. Seguirem parlant de tecnologia. Moltes gràcies. A vosaltres. Fins la propera. I jo, home, adéu. Fins ara! El pareo da bastit y sona despacito Si ellos acaban, tiene el cortra 구독과 좋아요는 필수! Avui al matí de Taronja Ràdio parlem d'economia. Tenim aquí a l'estudi de Taronja Ràdio, Teodor de Masques, economista i autor del llibre, fer diners, Teodor, què tal? Bon dia. Bon dia Toni, gràcies per convidar-me a Taronja Ràdio. No, encantadíssims de tenir-te aquí, evidentment. Ha costat bé el micròfon que et sentim millor. Perfecte, a veure, mira, Teodor, aquí el Taronja Ràdio som una ràdio musical, ja us saps, quina relació tenim té la música amb els diners, a veure, explica'ns. Jo crec que la música com els diners són un idioma més que podem parlar-lo bé o malament, però intentar viure sense música o sense diners és complicat, jo crec que és millor que ens entrenem i intentar no barallar-nos, ni per la música que escoltem ni per els diners que tenim o no tenim. No, no, clar. Ara estem a les portes de l'estiu, estem a les portes de Sant Joan, que és la setmana que ve. A l'estiu hem de frontar despeses, extraordinàries, hem de pensar en organitzar-nos bé, no? És un període una mica complicat i caòtic per les famílies, pels pares i mares, perquè el pressupost normal d'un mes viver, no d'un mes de primavera, es complica molt, perquè s'acaben les escoles, s'han de pagar colònies, a vegades 100, 200 euros la setmana per nen, s'han de buscar els avis quan no voleu pagar colònies, se'ls ha d'enviar en un altre lloc perquè plenquin anglès, perquè estiguin distrets, perquè no molestin mentre hem de seguir treballant. A vegades tenim la sort de tenir pagues dobles, aquestes pagues dobles potser són justament per pagar tot això i no podem gastar-nos-les, i al mateix temps sabem que entre julià i setembre haurem de pagar matrícules, matrícules vol dir, escolta, al setembre haurem de pagar molts diners de llibres, uniformes, universitats i escoles, llavors crec que és el període més crític on gestionar-se bé per la diners, diguem, és important. Clar, és una època que canvia, respecte a la resta de l'any, i això és perquè no ens planifiquem prou bé, potser, de la resta de l'any? Jo crec que és quan és més important planificar-nos bé, hauríem de planificar bé sempre perquè no ens espantem quan ens passen coses previsibles, com que arribar l'estiu o que hem de pagar matrícules, i això vol dir que a més, una mica com la formiga a l'hivern, hem de guardar una mica de aliment o una mica de diners amb la guardiola o el compte corrent, perquè quan arribin aquests períodes una mica complicats, en què hem de arribar a tot, vacances, nens, família, colòniers, que ho puguem fer sense patir, sense barallar-nos. Clar, quin seria un truc si es pogués dir així, per... Per què s'ha piguit? Tinc clar que tenim una economia ben planificada. Jo crec que al final és tan senzill com tenir un èxel en parella o sols que indiqui el que ingreseu net i el que gasteu net i amb què us ho gasteu i quan us sobra, i us hauria d'anar sobre una mica cada mes perquè quan arribin aquests períodes més agitats no es passi res. Fer de formigueta perquè després de l'hivern poder tenir una mica de coixí. Bàsicament és això. Sí, és anar als clàssics, no? I llegir una mica jo de la formigua i la cigarra, diguem, i si això, aquest conte, ens l'expliquen de fa anys, les àvies seran per alguna cosa. I això, a mi, imagino que és el que expliques en el teu llibre. És el que explico en el fer diners. Sí, és el que explico en el fer diners, una mica amb una òptica personal, una mica això el que explicaven els meus àvies, com ho feien i com ho hauríem de seguir fent, no? Jo crec que quan arribem a la ciutat se'ns oblida una mica, aquesta filosofia, una mica de pagès de ser estrictes amb els diners, les collites no sempre seran bones, us poden fer fora de la feina, us poden passar coses dolentes i és millor preparar-s'hi. Està bé, està bé. Doncs hem de tenir en compte una mica totes aquestes coses que ens dius, tio d'or. Per cert, el teu llibre on el podem aconseguir? Està tota... sempre dic que les millors llibres, perquè així, si aneu amb una en un tenen, és que no era de les millors. Sí, però el tenim a les millors llibres on l'ha, en el tenim a tot arreu, fer diners i gastar diners, que és la continuació. Fer diners i gastar diners de tio d'or, d'em, a S'aquí, taronja ràdio, moltíssimes gràcies per haver estat aquesta estoneta amb nosaltres, i ens veiem a tal viosa per ell, vellés, també. Gràcies, Toni. Jo recomano escoltar pixis. Escoltar pixis? És el meu grup favorit. Molt bé, doncs l'escoltarem alguna hora aquí, taronja ràdio, no pateixis. Moltes gràcies, tio d'or. Que vagi bé. Adeu. Ma tanto che mezzo al mare notti da E la bianca cia, a due ne li chiamo La musica si alza dal via Quando mi della luna uscire la una nuvola Mi sembrò più dolese a un pelle a uno Gli occhi la ragazza, quegli occhi verdicò C'è una lagra e non li credete da foda La cinca è un falso, con un po' di trucca e con la mimica puoi diventare un'altra. Le occhi che ti guardano, così vicini e fessi, diventa tutto piccolo anche le notti d'Ammérica. Ti volti e vedi la tua vita come da chia dunelica. Ma sì, è la vita che finisceGreat, ma lui non ci penso poi tanto. Anzi, si sentiva già felice e ricomincò in suo campo. Come softly, darling, come to me, stay. Tando o namorado Va doncs, anem a parlar d'economia. Avui volem posar sobre la taula un tema que n'acostumem a parlar, però m'has assobit en alguns prejudicis, que són els crèdits ràpids. Realment és cosa de gent jove impulsiva per anar-se endavant a vacances o comprar-se l'últim model de l'iPhone. Doncs resulta que les dades diuen que no. Avui desmuntem mites amb la Lorena Martín. Bon dia, Lorena. Bon dia. Doncs t'anim a pensar que els joves demanen aquests crèdits per capritxos com ara viatges a tecnologia, però un estudi de... Jo, recent, diu que aquest primer trimestre de 2026 desmuntar aquest estudi a completament aquest mitel. Perfil real de les persones entre 36 i 55 anys, que necessiten liquiditat immediata, és per emergències de la vida real. Per exemple, si et teta la nevera i necessites comprar-lo una de nova, no pots estar sense. Això seria molt important. De fet, un de cada tres demanen aquests diners per reparar el cotxe, reglar una variada a la casa. El segon motiu principal, de fet, són les despeses mèdiques. També molt necessaris com tractament d'entals, oftalmològics... El lentista per a temps no és precisament... No, precisament no. El crèdit Ràpid s'ha convertit en una eina de gestió, de tertularia domèstica per fer aquestes coses tan necessàries. Sí, però també s'ha de tenir en compte que aquests crèdits ràpids acostumen a ser uns interessos desorbitats, no? Exacte. I per tant s'ha de tenir en compte això. Això demostra que en lloc de consum compulsiu, darrere d'això hi ha una necessitat bàsica, no? Sí, hi ha una necessitat bàsica, les condicions que hi ha actualment, amb molta inflació, salaris baixos... Llavors el millor consell, si es trobeu en aquesta situació, és mantenir el cap fred i abans de signar, comparar sempre la TAE, que és el cor real, l'interès més les comissions, i calcular un cura a la cuota mensual que no ho fes la planificació familiar. Un consumidor informat és un consumidor protegit. Clar, i sempre és millor administrar-se bé l'economia i tenir sempre una mica de coixi, no? Exacte. Sempre d'estar al viat no va malament mai. I, sempre és bo i no tot el mal té. Molt bé, Lorena, perfecte de les moltes gràcies. Que vagi molt bé. La propera, adeu! Расскажи
0:00
0:00 / 0:00